sábado, 20 de octubre de 2012

AIN-CASTELLÓ


Aín - Castelló

Accés: Per accedir a l’inici del recorregut devem arribar al poble d’Aín.

Podem accedir per la CV10, dirigint-se a Artana-Eslida i en Eslida cap a Ahín.
LONGITUD: 12.54 km.

DURACIÓ: 3 hores i 22 minuts.

DESNIVELL ACUMULAT: 459 m.

DIFICULTAD: Baixa per excursionistes acostumats a caminar: Mitjana per als excursionistes que s’inicien en aquesta activitat.

RECOMANACIÓ: Aquesta excursió es pot fer amb botes de muntanya i inclús amb sabatilles d’esport, sempre que tinguen tacs en la sola, ja que hi ha un tram descendent per una senda un poc pronunciada. Robra apropiada a cada estació. Motxilla amb aigua i alguna cosa per esmorzar. Gorra, ulleres de sol, protector solar i llabial


ÈPOCA APROPIADA: Aqualsevol época de l’any. En estiu cal matinejar i evitar les hores del migdia.

D’INTERÉS: En el poble d’Aín, villa d’influència morisca, es pot recorrer els seus estrets carrerons amb típiques cases pintades de blanc.


RUTA:

Placeta Nova (1 4 -'342; 500 m) . Des de la Placeta Nova d'Aín, ubicada en el costat de l'Ajuntament, agafem un carrer a l'esquerra que descendix per a buscar immediatament el carrer Sequieta, pel qual eixim del poble. El camí que prenem té el ferm de formigó i s'obri pas entre horts i bancals. Anem seguint les marques blanques i roges del GR 36 i també les blanques i grogues del PR CV 140, que se solapa en algun tram amb el PR CV 161. Tres-cents metres després de l'eixida d'Aín el nostre camí gira a l'esquerra i immediatament creuem els antics corrals del poble. Atenció a les marques de pintura. Després dels corrals creuem la carretera (8') per a seguir pel camí que naix al front. Poc després ignorem una senda a l'esquerra, per on se'n va una variant del GR 36 (marques, Senda empedrada roges) . Seguim en ascens pel camí de formigó rebutjant després un parell de desviacions. Més avant naix al front una ampla senda empedrada per la qual seguim fins a desembocar novament al camí anterior.

Continuem ascendint i rebutjarem altres tres desviacions que ens ixen a l'encontre. Desviació del GR 36 (WP 2; 30 S 0728099, 4421275; 571 m) . En este punt ignorem a l'esquerra una senda per on se'n van les marques blanques i roges del GR 36 (25') . Seguim de front virant de seguida a la destra. Poc després trobem una bifurcació. Agafem el ramal descendent, que ja s'interna davall una densa pinada. Més avant trobem una altra bifurcació. Seguim pel ramal de l'esquerra, que després de 500 m acaba en un bancal d'ametlers (37') . Allí naix un sendet pel qual continuem descendint. La senda creua entre els bancals i després sobrepassa una caseta. A partir d'allí el descens es fa més pronunciat, per la qual cosa portarem precaució per a no esvarar.

Barranco de les Vinyes (WP 3; 30 S 0728574,4422360; 418 m). Travessem el llit del barranc citat (46') ignorant allí mateix una senda que arriba per l'esquerra, procedent d'Aín. Seguim a la vora del llit. Més avant enllacem amb una altra bonica senda de mules que manté en bona part del seu traçat l'empedrat original. Girem a l'esquerra, ascendint per esta vessant que va deixant a molta profunditat el llit del barranc. Més amunt sobrepassem unes corrals en ruïnes i al poc desemboquem a un camí forestal (57') que prenem a l'esquerra. Cent metres després, en una corba molt pronunciada, abandonem el camí per a atallar-ho per una altra senda de ferradura, descendent."

Camí Forestal (WP 4; 30 S 0727585, 4421936; 400 m) . Atenció, creuem un camí forestal per a continuar descendint per una senda de mules que s'obri pas entre bancals de garroferes i oliveres. Més avall travessem el llit del riu Veig (1 h. 12') i seguim pel vallecillo, rebutjant una senda empedrada a l'esquerra. Més avant travessem novament el corrent i poc després acostem a un camí que seguim de front, desestimant al poc altre que arriba per la destra. Benitandús (WP 5; 30 S 0727730, 4423456; 341 m) . Entrem a l'aldea de Benitandús (1 h. 28') . La recorrem pel seu carrer principal i únic fins a arribar a una placeta on s'alça la fatxada de la vella ermita, hui desapareguda. Des de Benitandús. pertanyent al poble de l'Alcúdia de Veo, tornem sobre els nostres passos pel vallecillo del riu Veig. Travessem després dos vegades el riu i comencem a ascendir per la bonica senda empedrada que s'obri pas entre els bancals d'oliveres i garroferes (este tram és el mateix que utilitzarem en l’anada).

camí Forestal (WP 6; 30 S 0727585, 4421936; 400 m) . Arribem al camí forestal que ja coneixem (1 h. 59') i allí girem a mà dreta. Ara anem sense acompanyar-nos de cap marca de pintura, admirant l'àmplia vall del riu Veig que es desplega a la nostra destra. Seguim pel camí principal rebutjant una desviació a l'esquerra i poc després un carril, també a eixe costat, i un altre al contrari que porta a l'aldea."

GR 36, camí de Ferradura (WP 7; 30 S 0727585,4421936; 392 m) . Tot just sobrepassar una senda empedrada que arriba des de Veig, abandonem el camí per a prendre una altra senda, també de mules, que naix a l'esquerra (2h. 18') . En este punt hem enllaçat novament amb les marques blanques i roges del GR 36. Esta venerable senda remunta, sense desmesurat esforç, la vessant del turó de Les Clotades. davall la fronda d'un dens bosc mixt de pins i sureres. Després d'un repetjó, tornem a obtindre la visió del profund barranc de Les Vinyes o d'Aín. La senda continua llaneando i amb alguna xicoteta pujada. Després desestimació una altra senda descendent que naix a l'esquerra."

Camí d'Aín (WP 8; 30 S 0728099, 4421275; 572 m) . Acostem al camí que a la dreta ens porta a Aín (2h. 57') . En este punt es tanca el circuit. Ara seguim pel camí, desestimant totes aquelles desviacions que ens ixen a l'encontre. Més avall creuarem la carretera i els antics corrals del poble, per a enllaçar amb el camí que ens porta al nucli urbà (3h, 22')."

viernes, 19 de octubre de 2012

SILVESTRE VILAPLANA



Silvestre Vilaplana i Barnés.
Silvestre Vilaplana i Barnés, nascut a Alcoi el 1969, llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat d'Alacant i en l'actualitat professor de secundària a l'institut La Foia d'Ibi. Ha conreat diversos gèneres, especialment la poesia i la novel·la. De la primera destaquen els poemaris La senda de les hores (Premi 25 d'abril, 1998), Aigües de clepsidra (Premi Paco Mollà, 1998), Calendari de silencis (Premi Nacional de Poesia Miguel Hernández, 1999), Deserts (Premi Josep Maria Ribelles, 2004), Els colors del vent (Premi Carme Guasch, 2005), Partitures perdudes (Premi de poesia Festa d'Elx 2006) o Bagatge de tenebres (Premi ciutat de Torrent 2007).

En narrativa destaquen les novel·les La mirada d'Al-Azraq (Premi Narrativa Jove, 1998), Els dimonis de Pandora (finalista Premi Bancaixa, 1999), Les urpes del diable (2001), i La frontera negra (2007) en literatura adreçada als joves, i Les cendres del cavaller (Premi ciutat d'Alzira, 2003), que narra la biografia de Joanot Martorell, l'autor del Tirant lo Blanc i L'anell del pescador (2005) en la literatura per a adults. Algunes de les seues novel·les han estat traduïdes a l'espanyol.

A més d'haver sigut premiat i d'haver publicat alguns articles i contes en revistes i en reculls (Llibre d'escolaritat, 2004), ha participat en l'elaboració de diversos guions per a la televisió i en el 2006 rep el Premi de la Crítica Serra d'Or per la novel·la Les cendres del cavaller.

Comentaris d'obra
DIMONIS DE PANDORA

"Es fa difícil dir on acaba la novel·la de terror i on comença la novel·la d'intriga. I, és potser, precisament això, el que és més innovador respecte d'altres obres en valencià (de misteri i d'intriga n'hi ha moltes, però de terror, certament poques). Siga com siga, es tracta d'un text que enganxarà a més d'un lector."

(Aurora Vall. Faristol núm 40, juny 2001)

CENDRES DE CAVALLER

"és una novel·la que conté tots els elements necessaris, disposats molt correctament i amb les dosis justes, per atrapar el lector. El vessant cavalleresc de Martorell és reconstruït sàviament en la novel·la, el vessant literari només insinuat. Martorell és un bon personatge de ficció, tot i que ja és conscient a la novel·la que el seu llegat té un nom molt més perdurable que el de la seua pròpia nissaga: Tirant lo Blanc".

(Isabel Moll. Lletres Valencianes, núm. 13, Tardor 2004)

"Escrita de forma amena i didàctica, és en efecte una contribució important per a divulgar la figura de Martorell"

(Rosa Maria Pinyol. La Vanguardia, 26 de maig de 2004)

"una bona novel·la per conèixer millor una època, un país i, sobretot, un home que ha passat a la història"

(Pere Martí Bertran. Escola catalana, núm. 429, abril 2006)
* * *
ANELL DE PESCADOR

"Una novel·la distreta, d'acció trepidant, sense espectacularitats i amb molt de ritme. No tota la narrativa valenciana s'allunya dels arguments universals actuals. Per això, L'anell del pescador és molt recomanable per a bones èpoques on cal gaudir de l'aventura.!

(J. Vicente Peiró. Ateneaglam)
* * *
AIGÜES DE CLEPSIDRA

"L'obra de Silvestre Vilaplana presenta unes característiques que la individualitzen i la defineixen amb un estil que posseeix signes de maduresa poètica i una inspiració nodrida en les experiències viscudes i en els anhels."

(Lluís Ferri. Revista Festa, núm. 99, novembre 1999)


"Ens trobem davant d'una poesia madura, amb una veu pròpia i original, que sap assimilar perfectament lectures d'altres amb les pròpies vivències d'una manera senzilla i solemne, analítica i sintètica, contundent i emotiva."

(Lluís Alpera. Pròleg a Aigües de Clepsiddra, octubre 1999)
* * *
DESERTS

"Silvestre Vilaplana s'enfonsa en les misèries provocades pels homes. Una reflexió sobre l'horror que han de patir algunes persones per tal d'aconseguir l'ansiejada felicitat."

(El Punt. Del 3 al 9 de juliol de 2005)
* * *
ELS COLORS DEL VENT

"Aquesta obra excepcional és un autèntic delit per als sentits. Un cant al bon gust i a la bellesa en tots els aspectes. A la poesia de debò. Una de les millors obres poètiques que he llegit mai. Silvestre Vilaplana demostra, amb aquest poemari, que encara es pot escriure poesia de veritat, autèntica poesia. I reconèixer la vertadera poesia és com estar enamorat. Senzillament ho saps."

(Israel Clarà. Abril 2005)


"Aquest poemari no és simplement un molt bon poemari, sinó que va més enllà: una autèntica meravella per als amants de la bona poesia. Un poemari on Silvestre Vilaplana uneix, d'una manera magistral, la simbologia del llenguatge metafòric amb la bellesa tant del contingut com de la forma que adquireixen tots i cadascun dels poemes."

(Elisabeth Jiménez. Abril 2005)


Obra
Poesia
·  L'alè del temps, dins Arran de terra. 12 poemaris. Manises: Editorial Solstici, Ajuntament de Manises, juny 1998.
·  La senda de les hores. Barcelona: Columna, 1999.
·  Aigües de clepsidra. Alacant: Aiguaclara, 1999.
·  Calendari dels silencis. Alacant: Fundació Miguel Hernández, Diputació d'Alacant i Institut de cultura Juan Gil-Albert, 2000.
·  Poemes diversos, dins Poetes del Sud. Alacant: Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert, 2004.
·  Els colors del vent. Badalona: Omicron, 2005.
·  Deserts. València: Brosquil, 2005.
·  Partitures perdudes. València: Editorial 3i4, 2007.
·  Bagatge de Tenebres. València: Tabarca, 2008.
·  Un altre silenci. Vic: Eumo, 2010.
Novel·la
·  Les cendres del cavaller. Alzira: Bromera, 2004; Barcelona: Cercle de Lectors, 2004; Badalona: Sapiens, 2005; Alzira: Bromera, col. Esguard, 2005.
·  L'anell del pescador. Barcelona: Barcanova, 2005.
·  L'estany de foc. Alzira: Bromera, 2010.
Narrativa infantil i juvenil
·  La mirada d'Al-Azraq. Alcoi: Marfil, 1999.
·  El tren de joguet [conte]. Setmanari Ciudad Setmanal, 23 de gener de 1999.
·  Els dimonis de Pandora. Alzira: Bromera, 2000.
·  Natura naturae, revista del Col·legi de Llicenciats de València.
·  Les urpes del diable. Alcoi: Marfil, 2001.
·  1r d'amfibologia [conte], dins Llibre d'escolaritat. Alcoi: Marfil, desembre 2004.
·  La frontera negra. Alzira: Bromera, 2007.
·  Viatge al Purgatori. Alcoi: Marfil, 2009.
·  Resurrecció. Alzira: Bromera, 2011.

Crítica literària o assaig
·  Joanot Martorell. Un cavaller sense fronteres. Alzira: Bromera, 2010.

Obres traduïdes
·  Al castellà

Guions
·  El secret de Luka i Maia. Guionista del programa de la cadena de televisió Canal 9. Octubre 1999 - Febrer 2000. Emés desembre 2000.
·  Els Tripus. Guionista del programa infantil de la cadena de televisió Canal 9.


jueves, 18 de octubre de 2012

PLA ANUAL DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA

 


1.- ÀMBIT ADMINISTRATIU I SOCIAL:

Anomenem així a aquell que abasta les relacions de l’escola amb l’administració educativa i els aspectes burocràtics del centre.

1.a.- Documents oficials escrits:

* Comunicacions.

* Convocatòries al Consell Escolar.

* Avisos.

* Certificats en valencià a qui els sol·licite..

* Actes de reunions

* Fulls informatius.

* Ordres del dia.

* Sol.licitud de beques.

* Sol.licitud de matrícula.

* Utilització d’eines  de suport informàtic en valencià, SALT

* Utilització del valencià per part del personal de secreteria amb els pares valencianoparlants.

1.b.- Comunicació oral:

* Assemblees.

* Reunions de treball.

* Comissions.

* Fer ús del valencià en els avisos per megafonía.

1.c.- Símbols:

* Retolació interna i externa del centre.

* Horaris.

* Taulers d’anuncis.

* Cartells.

* Menús de menjador.

* Fer bilingües els avisos que donen el professorat d’infantil.

 

2.- ÀMBIT ACADÈMIC O DE GESTIÓ PEDAGÒGICA:

Comprén tots els usos orals i escrits de la llengua produïts amb la finalitat d’ordenar-ne la planificació i gestió pedagògiques. Abasta:

-      La planificació educativa. (PEC, PCC, activitats anuals, DPP...)

-      Reforç, assessorament i suport tècnic. (CAIs, projectes de formació en centres, grups de treball, orientació, etc).

2.a.- Planificació educativa en valencià:

* Projecte Educatiu de Centre.

* Projectes Curriculars.

* Planificació de les activitats docents anuals. (P.G.A.)

* Programacions d’aula. Es faran sempre les assignatures que s’impartisquen en valencià i la resta segons el professorat, encara que es recomana usar

preferentment el valencià.

* Disseny Particular dels Programes (Incorporació Progressiva).

* Pla i Plans Anuals de Normalització Lingüística.

* Ampliar el nombre de documents de qualitat en valencià.

2.b.- Reforç, assessorament i suport tècnic:

* Adaptacions curriculars. En valencià totes les àrees que s’imparteixen en valencià al Programa d’Incorporació Progressiva.

* Documentació referent a l’atenció del Gabinet Psicopedagògic.

2.c.- Seguiment i control:

* Butlletins de notes.

* Expedients de l’alumnat.

* Normes de classe.

2.d.- Altres actuacions i recursos.

* Col·laborar amb el Departament d’Orientació per elaborar en valencià tota la documentació corresponent.

* Les comunicacions i les instruccions adreçades de manera interna al professorat i personal no docent, seran bilingües.

 

3.- ÀMBIT D’INTERRELACIÓ AMB L’ENTORN:

Comprén el conjunt de situacions entre la societat i el centre escolar. Fa relació fonamentalment a les comunicacions orals (atenció al públic, reunions amb pares, parlaments, setmanes culturals, activitats extraescolars,etc) i a les comunicacions escrites (circulars, fulls informatius, notes, anuncis,etc).

3.a.- Comunicacions orals:

* Atenció al públic.

* Reunions amb les famílies de l’escola.

* Parlaments en actes escolars.

* Campanyes informatives del Centre.

* Setmanes o jornades culturals, falles.

* Actuacions teatrals i musicals. (Portes obertes)

* Celebracions.

3.b.- Comunicacions escrites:

* Circulars.

* Fulls informatius a les famílies de l’escola.

3.c.- Altres actuacions i recursos:

* Propiciar l'organització de Cursos de Valencià per a les famílies dels alumnes del Centre.

* Estimular l’AMPA per a què organitzen cursos i activitats en valencià.

* Anunciar en valencià el procés de matrícula o qualsevol acte promogut pel centre escolar.

* Editar en valencià documents de difusió, en format llibret: ideari del centre, oferta formativa i instal·lacions, Reglament de Règim Intern, Disseny Particular del Programa.

* Pàgina web del centre, apartat del valencià.

* Informar a la comunitat educativa de les diferents possibilitats formatives en valencià i de consecució de titulacions oficials.

 

4.- ÀMBIT D’INTERACCIÓ DIDÀCTICA.

Queda configurat per la complexa xarxa de relacions interpersonals que s’estableixen en la comunidad educativa i que poden promoure en les alumnes i els alumnes una consciència d’identitat i una competència comunicativa plena. Bàsicament fa relació a:

-      L’actuació del professorat com a model de llengua i promotor de la seua recuperació.

-      La creació d’un clima de classe el qual ha d’afavorir una actitud

integradora i de valoració de la nostra cultura i llengua. (Retolació, símbols i adornaments de la classe, tauler d’anuncis, calendaris, murals,...)

4.a.- Del currículum (dins la classe):

Es troben totes les decissions curriculars en el Disseny Particular del Programa d’Educació Bilingüe del centre, que en el nostre cas son :

- Programa d’Incorporació Progressiva ( PIP).

* Tutoria amb alumnes. Els tutors animaran l’expressió oral en el grau de profunditat que estimen adient, atenent a les possibilitats, tant dels alumnes com del propi professor.

4.b.- Retolació, símbols i adornaments dins i fora de la classe:

El clima de la classe ha d’afavorir una actitud d’integració i de valoració de la nostra llengua, ambientant l’aula de rétols, símbols etc. en la llengua minoritzada.

* Tauler d’anuncis.

* Murals.

* Horaris.

* Cartells.

La dinàmica que ha de generar el professor o la professora per les actituds que mantinga, ha de potenciar l’ús d’un valencià més formal.

* Seguir ampliant el nombre de llibres en Valencià tant a la Biblioteca d´aula com a la del Centre; en aquesta última per a totes les edats i adhuc per als pares.

* Usar el Valencià en les comunicacions personals als pares per part dels tutors valencianoparlants.

* Anar fent alguna de les oracions del matí en valencià al llarg del curs tant per megafonia com pels professors en l’aula.

* Publicitar el valencià a la Biblioteca de Centre.

* Concurs dia del llibre, 2 nivells de L’ESO faran la redacció en valencià

* Realitzar una jornada, el  DIA DEL VALENCIÀ,  en què el Valencià siga la llengua emprada al llarg del dia a través de diferents activitats segons els cicle:

§  Obra de teatre realitzada per als alumnes de Primària i l’ESO.

§  Contacontes per als alumnes del primer cicle d’Infantil i de  Primària.

§  Jocs valencians per als alumnes de Primària i Secundària.

4.c.- Altres actuacions i recursos:

* Redacció de notícies de premsa, activitats, etc. Per a publicar-se en la página web del centre en l’apartat valencià.

*Convocatòria i participació en concursos literaris en col·laboració, o no, amb entitats cíviques o culturals.

*Elaboració i difusió de contes, relats, poemes, etc. Fruit del treball d'aula, amb la possibilitat de visites dels autors a les altres clases.

*Jornades d'animació lectora en valencià.

 

 

PNL

5é PLA DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA
2012/2013 – 2015/2016


Pla aprovat pel Consell Escolar celebrat el dia 30 d’octubre de 2012

Aquest pla de normalització lingüística consta de quatre plans anuals a desenvolupar al llarg dels cursos:

·         2012-2013

·         2013-2014

·         2014-2015

·         2015-2016
Pretén millorar l’ús del valencià en tots els àmbits educatius.

 La realitat lingüística, tal com reflecteixen les enquestes en els nostres alumnes, manifesta un domini del castellà respecte al valencià i aquest domini no ve donat pel desconeixement del valencià sinó perquè la majoria estan acostumats a utilitzar únicament el castellà com a llengua d’ús en la majoria d’accions quotidianes. El que pretén el projecte és que es puguen emprar les dues llengües; castellà i valencià, en qualsevol situació comunicativa. 

Hem de tindre en compte la situació lingüística del barri, i en concret de l’alumnat del centre, on la població immigrant està al voltant del 20%.

Objectius Generals:

* Garantir que en acabar els diferents cicles educatius els alumnes dominaran igualment les dues llengües oficials.

* Fer veure que el valencià es pot utilitzar en qualsevol àmbit: cultural, comercial, social, ...

* Fer palés la presència del valencià  en tots els espais d´intervenció.

Àmbit administratiu i social

 *Redactar la majoria de documents del centre relacionats amb l'administració educativa i el propi centre, bilingües.

 Àmbit acadèmic o de gestió pedagògica

Comprén tots els usos orals i escrits de la llengua produïts amb la finalitat d’ordenar la planificació i la gestió pedagògica.

Objectius

 *Aconseguir que tots els departaments didàctics tinguen material en valencià.

 *Fer aparèixer en valencià qualsevol informació acadèmica adreçada als alumnes.

 *Incrementar el material en valencià de la Biblioteca del centre.

 Àmbit d’interacció didàctica

 Comprén les relacions interpersonals que s’establixen en la comunicació educativa.

 Objectius

 *Potenciar l’ús del valencià com a llengua vehicular de les diferents matèries, respectant el Disseny Particular del Programa d’Incorporació Progressiva  del centre.

 *Promoure l’ús del valencià en les activitats de centre.

 Àmbit d’interrelació amb l’entorn sociofamiliar

Comprén tot el conjunt de situacions de relació entre la societat i el centre escolar.

 Objectius

 *Comunicar-se en valencià amb les famílies de l’alumnat.

Analitzar i reflexionar al voltant de la convivència del valencià i el castellà a la nostra comunitat.

 *Desenvolupar actituds de respecte envers el valencià dins el context familiar i social que envolta els alumnes.

 2n TEMPORALITZACIÓ

 Aquest pla de Normalització és concretarà en quatre projectes anuals, corresponent cadascú d’ells a cada un dels cursos, començant pel curs 2012 / 13

En cada projecte anual es desenvoluparan les activitats de caràcter general i es detallaran les activitats específiques.

 3r AVALUACIÓ DEL PLA

 Al final de cada curs es farà una enquesta de satisfacció de les activitats realitzades, tant al professorat com a alumnat, en cada Pla Anual de Normalització Lingüística.