Silvestre Vilaplana i Barnés.
Silvestre Vilaplana i Barnés, nascut a Alcoi el 1969, llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat d'Alacant i en l'actualitat professor de secundària a l'institut La Foia d'Ibi. Ha conreat diversos gèneres, especialment la poesia i la novel·la. De la primera destaquen els poemaris La senda de les hores (Premi 25 d'abril, 1998), Aigües de clepsidra (Premi Paco Mollà, 1998), Calendari de silencis (Premi Nacional de Poesia Miguel Hernández, 1999), Deserts (Premi Josep Maria Ribelles, 2004), Els colors del vent (Premi Carme Guasch, 2005), Partitures perdudes (Premi de poesia Festa d'Elx 2006) o Bagatge de tenebres (Premi ciutat de Torrent 2007).
En narrativa destaquen les novel·les La mirada d'Al-Azraq (Premi Narrativa Jove, 1998), Els dimonis de Pandora (finalista Premi Bancaixa, 1999), Les urpes del diable (2001), i La frontera negra (2007) en literatura adreçada als joves, i Les cendres del cavaller (Premi ciutat d'Alzira, 2003), que narra la biografia de Joanot Martorell, l'autor del Tirant lo Blanc i L'anell del pescador (2005) en la literatura per a adults. Algunes de les seues novel·les han estat traduïdes a l'espanyol.
A més d'haver sigut premiat i d'haver publicat alguns articles i contes en revistes i en reculls (Llibre d'escolaritat, 2004), ha participat en l'elaboració de diversos guions per a la televisió i en el 2006 rep el Premi de la Crítica Serra d'Or per la novel·la Les cendres del cavaller.
En narrativa destaquen les novel·les La mirada d'Al-Azraq (Premi Narrativa Jove, 1998), Els dimonis de Pandora (finalista Premi Bancaixa, 1999), Les urpes del diable (2001), i La frontera negra (2007) en literatura adreçada als joves, i Les cendres del cavaller (Premi ciutat d'Alzira, 2003), que narra la biografia de Joanot Martorell, l'autor del Tirant lo Blanc i L'anell del pescador (2005) en la literatura per a adults. Algunes de les seues novel·les han estat traduïdes a l'espanyol.
A més d'haver sigut premiat i d'haver publicat alguns articles i contes en revistes i en reculls (Llibre d'escolaritat, 2004), ha participat en l'elaboració de diversos guions per a la televisió i en el 2006 rep el Premi de la Crítica Serra d'Or per la novel·la Les cendres del cavaller.
Comentaris d'obra
DIMONIS DE PANDORA
"Es fa difícil dir on acaba la novel·la de terror i on comença la novel·la d'intriga. I, és potser, precisament això, el que és més innovador respecte d'altres obres en valencià (de misteri i d'intriga n'hi ha moltes, però de terror, certament poques). Siga com siga, es tracta d'un text que enganxarà a més d'un lector."
(Aurora Vall. Faristol núm 40, juny 2001)
"Es fa difícil dir on acaba la novel·la de terror i on comença la novel·la d'intriga. I, és potser, precisament això, el que és més innovador respecte d'altres obres en valencià (de misteri i d'intriga n'hi ha moltes, però de terror, certament poques). Siga com siga, es tracta d'un text que enganxarà a més d'un lector."
(Aurora Vall. Faristol núm 40, juny 2001)
CENDRES DE CAVALLER
"és una novel·la que conté tots els elements necessaris, disposats molt correctament i amb les dosis justes, per atrapar el lector. El vessant cavalleresc de Martorell és reconstruït sàviament en la novel·la, el vessant literari només insinuat. Martorell és un bon personatge de ficció, tot i que ja és conscient a la novel·la que el seu llegat té un nom molt més perdurable que el de la seua pròpia nissaga: Tirant lo Blanc".
(Isabel Moll. Lletres Valencianes, núm. 13, Tardor 2004)
"és una novel·la que conté tots els elements necessaris, disposats molt correctament i amb les dosis justes, per atrapar el lector. El vessant cavalleresc de Martorell és reconstruït sàviament en la novel·la, el vessant literari només insinuat. Martorell és un bon personatge de ficció, tot i que ja és conscient a la novel·la que el seu llegat té un nom molt més perdurable que el de la seua pròpia nissaga: Tirant lo Blanc".
(Isabel Moll. Lletres Valencianes, núm. 13, Tardor 2004)
"Escrita de forma amena i didàctica, és en efecte una contribució important per a divulgar la figura de Martorell"
(Rosa Maria Pinyol. La Vanguardia, 26 de maig de 2004)
(Rosa Maria Pinyol. La Vanguardia, 26 de maig de 2004)
"una bona novel·la per conèixer millor una època, un país i, sobretot, un home que ha passat a la història"
(Pere Martí Bertran. Escola catalana, núm. 429, abril 2006)
(Pere Martí Bertran. Escola catalana, núm. 429, abril 2006)
* * *
ANELL DE PESCADOR
"Una novel·la distreta, d'acció trepidant, sense espectacularitats i amb molt de ritme. No tota la narrativa valenciana s'allunya dels arguments universals actuals. Per això, L'anell del pescador és molt recomanable per a bones èpoques on cal gaudir de l'aventura.!
(J. Vicente Peiró. Ateneaglam)
"Una novel·la distreta, d'acció trepidant, sense espectacularitats i amb molt de ritme. No tota la narrativa valenciana s'allunya dels arguments universals actuals. Per això, L'anell del pescador és molt recomanable per a bones èpoques on cal gaudir de l'aventura.!
(J. Vicente Peiró. Ateneaglam)
* * *
AIGÜES DE CLEPSIDRA
"L'obra de Silvestre Vilaplana presenta unes característiques que la individualitzen i la defineixen amb un estil que posseeix signes de maduresa poètica i una inspiració nodrida en les experiències viscudes i en els anhels."
(Lluís Ferri. Revista Festa, núm. 99, novembre 1999)
"Ens trobem davant d'una poesia madura, amb una veu pròpia i original, que sap assimilar perfectament lectures d'altres amb les pròpies vivències d'una manera senzilla i solemne, analítica i sintètica, contundent i emotiva."
(Lluís Alpera. Pròleg a Aigües de Clepsiddra, octubre 1999)
"L'obra de Silvestre Vilaplana presenta unes característiques que la individualitzen i la defineixen amb un estil que posseeix signes de maduresa poètica i una inspiració nodrida en les experiències viscudes i en els anhels."
(Lluís Ferri. Revista Festa, núm. 99, novembre 1999)
"Ens trobem davant d'una poesia madura, amb una veu pròpia i original, que sap assimilar perfectament lectures d'altres amb les pròpies vivències d'una manera senzilla i solemne, analítica i sintètica, contundent i emotiva."
(Lluís Alpera. Pròleg a Aigües de Clepsiddra, octubre 1999)
* * *
DESERTS
"Silvestre Vilaplana s'enfonsa en les misèries provocades pels homes. Una reflexió sobre l'horror que han de patir algunes persones per tal d'aconseguir l'ansiejada felicitat."
(El Punt. Del 3 al 9 de juliol de 2005)
"Silvestre Vilaplana s'enfonsa en les misèries provocades pels homes. Una reflexió sobre l'horror que han de patir algunes persones per tal d'aconseguir l'ansiejada felicitat."
(El Punt. Del 3 al 9 de juliol de 2005)
* * *
ELS COLORS DEL VENT "Aquesta obra excepcional és un autèntic delit per als sentits. Un cant al bon gust i a la bellesa en tots els aspectes. A la poesia de debò. Una de les millors obres poètiques que he llegit mai. Silvestre Vilaplana demostra, amb aquest poemari, que encara es pot escriure poesia de veritat, autèntica poesia. I reconèixer la vertadera poesia és com estar enamorat. Senzillament ho saps."
(Israel Clarà. Abril 2005)
"Aquest poemari no és simplement un molt bon poemari, sinó que va més enllà: una autèntica meravella per als amants de la bona poesia. Un poemari on Silvestre Vilaplana uneix, d'una manera magistral, la simbologia del llenguatge metafòric amb la bellesa tant del contingut com de la forma que adquireixen tots i cadascun dels poemes."
(Elisabeth Jiménez. Abril 2005)
· L'alè del temps, dins Arran de terra. 12 poemaris. Manises: Editorial Solstici, Ajuntament de Manises, juny 1998.
· La senda de les hores. Barcelona: Columna, 1999.
· Aigües de clepsidra. Alacant: Aiguaclara, 1999.
· Calendari dels silencis. Alacant: Fundació Miguel Hernández, Diputació d'Alacant i Institut de cultura Juan Gil-Albert, 2000.
· Poemes diversos, dins Poetes del Sud. Alacant: Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert, 2004.
· Els colors del vent. Badalona: Omicron, 2005.
· Deserts. València: Brosquil, 2005.
· Partitures perdudes. València: Editorial 3i4, 2007.
· Bagatge de Tenebres. València: Tabarca, 2008.
· Les cendres del cavaller. Alzira: Bromera, 2004; Barcelona: Cercle de Lectors, 2004; Badalona: Sapiens, 2005; Alzira: Bromera, col. Esguard, 2005.
· L'anell del pescador. Barcelona: Barcanova, 2005.
· La mirada d'Al-Azraq. Alcoi: Marfil, 1999.
· El tren de joguet [conte]. Setmanari Ciudad Setmanal, 23 de gener de 1999.
· Els dimonis de Pandora. Alzira: Bromera, 2000.
· Natura naturae, revista del Col·legi de Llicenciats de València.
· Les urpes del diable. Alcoi: Marfil, 2001.
· 1r d'amfibologia [conte], dins Llibre d'escolaritat. Alcoi: Marfil, desembre 2004.
· La frontera negra. Alzira: Bromera, 2007.
· Viatge al Purgatori. Alcoi: Marfil, 2009.
· El secret de Luka i Maia. Guionista del programa de la cadena de televisió Canal 9. Octubre 1999 - Febrer 2000. Emés desembre 2000.
· Els Tripus. Guionista del programa infantil de la cadena de televisió Canal 9.
No hay comentarios:
Publicar un comentario