EL VERB

Les formes personals

EL VERB

concepte El verb és la paraula que ens indica una acció: q  CANTAR q  BEURE q  VOLER q  PATIR q  ...	persona i nombre L’acció del verb la poden fer diferents persones gramaticals: La primera: jo, nosaltres. La segona: tu, vosaltres. La tercera: ell/ella, ells/elles Les persones poden aparèixer en singular o plural, segons si realitza l’acció una persona o més: §  Singular: jo, tu, ell/ella. §  Plural: nosaltres, vosaltres, ells/elles.
el temps Les formes verbals ens indiquen quan passa l’acció. Abans (passat): El curs passat estudiava segon. Ara (present): Aquest curs estudio tercer. Després (futur): El curs vinent estudiaré quart. Es pot fer o no (condicional): Voldria menjar xocolata.	el mode Les formes personals estan agrupades en tres modes: §  Indicatiu: expressa un fet real: Va fer un bot. §  Subjuntiu: expressa un desig o una possibilitat: No vol que hi entri  ningú. §  Imperatiu: expressa una ordre: Fes un pastís.
l’aspecte Hi ha formes verbals que tenen la mateixa persona gramatical, el mateix nombre, el mateix temps i el mateix mode i encara expressen sentits diferents:   §  L’aspecte verbal imperfectiu	formes no personals No tenen ni persona ni nombre. §  Infinitiu: pintar, témer, dormir, seure,... §  Gerundi: contemplant, tement, rebent,.. §  Participi: preparat, temut, rebut, dormit, ...
Algunes formes expressen una acció inacabada, que està en procés, és a dir, no indiquen el moment en què comença ni en què acaba  l’acció: jugava (= encara no havia acabat de jugar). §  L’aspecte verbal perfectiu  En canvi, d’altres formes ens presenten una acció ja acabada: havia jugat (= l’acció de jugar ja estava acabada).	les conjugacions Els verbs poden ser de tres conjugacions. Primera conjugació, l’infinitiu acaba en –ar: cantar, saltar, ... Segona conjugació, l’infinitiu acaba en –re/-er: beure, témer, ... Tercera conjugació, l’infinitiu acaba en –ir: sofrir, cosir, ...

El verb i la conjugació en valencià

El verb és l’element bàsic de l’oració ja que és el nucli del SV com hem vist abans. A través de les seves múltiples terminacions ens indica nombroses matisacions de les idees que volem expressar: la persona gramatical, el nombre, el temps, l’aspecte i el mode. A tot aquest conjunt li deim la flexió verbal. Aquesta flexió comprèn les parts següents:

1) Formes personals

a) De nombre: expressa si el subjecte és singular (ACABES) o plural (ACABEM)
b) De persona: primera (SERVISC), segona (SERVIU), tercera (SERVEIX)
c) De temps: si l’acció té lloc en present (MENGEM), passat (VENIA) o futur (DURÉ)
d) D’aspecte: si l’acció ha acabat del tot (HEM BEGUT) o no (CAMINAVA)
e) De mode:

indicatiu: indica un fet real: CAMINE/ HAN CAMINAT/ CAMINARÀ
condicional: condició o suposició: CAMINARIA/ VOLDRÍEM
subjuntiu: acció possible o desitjada: VENGA/ MENGEN
imperatiu: expressa una ordre: VINE!/ CALLA!/ PUGEU!

La conjugació regular

La flexió o conjugació dels verbs és conéixer un verb en totes les seues formes possibles. Diem que és regular si segueix totes les mateixes terminacions que els verbs que considerem models. Quan alguna o algunes es desvien d’aquest model, li diem conjugació irregular.
En valencià tenim tres conjugacions:

La primera: formada per tots els verbs acabats en –AR. Tots són regulars excepte el verb ESTAR i el verb ANAR.

La segona: formada pels acabats en –ER o –RE: CÓRRER/ VOLER/ PERDRE

La tercera: formada pels acabats en –IR. Uns pocs són com DORMIR i la majoria són com SERVIR, anomenats incoatius perquè el present d’indicatiu i el de subjuntiu tenen l’increment o “coa” -EIX / -ISC: SERVISC/ SERVEIX// SERVISCA.

CARACTERÍSTIQUES PRIMERA CONJUGACIÓ

Present d’indicatiu: En els verbs acabats en -iar com canviar, estudiar, cal pronunciar planes les persones 1a, 2a i 3a  del singular i 3a del plural. Ex. Canvie, canvies, canvis

- Conjugació en Valencià

Anar

Infinitiu anar		Gerundi anant		Participi anat, anada,  anats,  anades.
INDICATIU
Present vaig vas va anem aneu van	Imperfet anava anaves anava anàvem anàveu anaven		Condicional aniria aniries aniria aniríem aniríeu anirien		Condicional perfet hauria anat hauries anat hauria anat hauríem anat hauríeu anat haurien anat
Futur aniré aniràs anirà anirem anireu aniran	Futur perfet hauré anat hauràs anat haurà anat haurem anat haureu anat hauran anat		Passat simple aní anares anà anàrem anàreu anaren		Passat perifràstic vaig anar vas (o vares) anar va anar vam (o vàrem) anar vau (o vàreu) anar van (o varen) anar
Perfet he anat has anat ha anat hem anat heu anat han anat	Passat anterior haguí anat hagueres anat hagué anat haguérem anat haguéreu anat hagueren anat		Plusquamperfet havia anat havies anat havia anat havíem anat havíeu anat havien anat
SUBJUNTIU
Present vaja vages vaja anem aneu vagen	Imperfet anara anares anara anàrem anàreu anaren		Perfet haja anat hages anat haja anat hàgem anat hàgeu anat hagen anat		Plusquamperfet haguera anat hagueres anat haguera anat haguérem anat haguéreu anat hagueren anat
IMPERATIU
Present vés vaja anem aneu vagen

 

VERB ESTAR

 

Infinitiu estar	Gerundi  estant	Participi Estat,  estada, estats,  estades
INDICATIU
Present Estic estàs està estem esteu estan	Pret imperfet estava estaves estava estàvem estàveu estaven	Condicional simple estaria estaries estaria estaríem estaríeu estarien	Condicional perfet hauria estat hauries estat hauria estat hauríem estat hauríeu estat haurien estat
Futur simple estaré estaràs estarà estarem estareu estaran	Futur perfet hauré estat hauràs estat haurà estat haurem estat haureu estat hauran estat	Passat simple estiguí estigueres estigué estiguérem estiguéreu estigueren	Passat perifràstic vaig estar vas estar va estar vam estar vau estar van estar
Perfet he estat has estat ha estat hem estat heu estat han estat	Passat anterior haguí estat hagueres estat hagué estat haguérem estat haguéreu estat hagueren estat	plusquamperfet havia estat havies estat havia estat havíem estat havíeu estat havien estat
subjuntiu
Present estiga estigues estigua estiguem estigueu estiguen	imperfet estiguera estigueres estiguera estiguérem estiguéreu estigueren	perfet haja estat hages estat haja estat hàgem estat hàgeu estat hagen estat	plusquamperfet haguera estat hagueres estat haguera estat haguérem estat haguéreu estat hagueren estat
IMPERATIU
estigues estigua estiguem estigueu estiguen